CSI-CSIF Informa

UN DOCUMENT DE NEGOCIACIÓ IMPRESENTABLE I INACCEPTABLE

(Valoració del document “Propostes de negociació en el 3r. trimestre del curs 2004-05”, de 6 d’abril de 2005, presentat pel Departament d’Educació)

Quant a les “millores” econòmiques i laborals

ANY SABÀTIC.

Tot i que es tracta d’una reivindicació històrica del professorat, la CSI-CSIF entén que el seu contingut és inacceptable:

- Solament es contempla la possibilitat de gaudir del permís el 5è. any després d’adquirir el compromís d’acollir-se.
- Suposa la reducció del 16 % de les retribucions durant 5 anys.
- El requisit d’haver prestat un mínim de 25 anys de servei és excessiu, sobretot si tenim en compte l’altre requisit; faltar més de 5 anys per poder acollir-se a la jubilació voluntària. Segons això, ens trobem que solament podria acollir-se el professorat comprés entre la franja dels 48 i 55 anys.
- Considerem insuficient el nombre màxim de permisos que es concedirien en la primera convocatòria (400).

MANTENIMENT I ACTUALITZACIÓ DE LA JUBILACIÓ VOLUNTÀRIA ANTICIPADA.

Tot i el compromís del Departament d’Educació d’instar al MEC a mantenir el caràcter indefinit d’aquest tipus de jubilació, així com per suavitzar els requisits per poder acollir-se, el cert és que això no suposa cap altra novetat que la coincidència amb les reivindicacions de la CSI-CSIF al respecte.

Quant a l’increment de les gratificacions, amb efectes de l’any 2006, no entenem per què no hi figura la quantitat que es proposarà i que, en qualsevol cas, hauria de suposar poder compensar el 100% de la diferència, al llarg dels 5 anys que s’avança la jubilació, entre el que es percep en actiu i el que es passa a percebre un cop jubilat.

MESTRES DESTINATS A L’ESO.

Com a sindicat professional ens satisfà la valoració positiva que el Departament d’Educació fa de la tasca desenvolupada en el IES pels mestres adscrits a l’ESO. Nogensmenys, lamentem profundament que aquesta mateixa valoració no es faci extensiva al professorat de Secundària.

Des de la CSI-CSIF entenem que el seu contingut, més que una lloança al treball realitzat pels mestres en els IES, el que pretén és menystenir la tasca que realitza el professorat de Secundària en aquests, la qual cosa fomenta la divisió i l’enfrontament entre ambdós col·lectius, fet que considerem indigne.

ASSIGNACIÓ D’UN COMPLEMENT ESPECÍFIC PER AL PROFESSORAT DESTINAT ALS LLOCS DE TREBALL QUE TINGUIN ASSIGNADES MÉS D’UNA MATÈRIA AL MATEIX GRUP D’ALUMNES DELS DOS PRIMERS CURSOS DE L’ESO.

En primer lloc, volem manifestar que, per principis, la CSI-CSIF mai no s’oposarà a una proposta que suposi una millora econòmica per al professorat.

Amb tot, rebutgem els termes en què es planteja aquesta pel seu caràcter restrictiu i, alhora, susceptible de dividir, encara més, el professorat dels IES.

Si el Departament d’Educació considera que el fet d’impartir més d’una matèria al mateix grup d’alumnes dels dos primers cursos de l’ESO suposa una major dificultat, des de la CSI-CSIF estem convençuts de què a hores d’ara aquesta dificultat és extensible a l’exercici de la docència en qualsevol dels nivells educatius que s’imparteixen en els IES.

Segons això, des de la CSI-CSIF exigim l’extensió generalitzada d’aquest complement a tot el professorat dels IES, independentment del nivell educatiu que aquest imparteixi.

PROMOCIÓ PROFESSIONAL DEL PROFESSORAT.

En aquest apartat, el Departament d’Educació torna a ignorar al professorat de Secundària al no realitzar cap proposta de promoció per a aquest, la qual cosa sí que fa en parlar de la promoció dels mestres destinats amb caràcter definitiu al 1r. cicle de l’ESO, així com de la del professorat tècnic de Formació Professional.

Des de la CSI-CSIF exigim que des del Departament d’Educació s’impulsi l’accés del professorat de Secundària a les càtedres, única possibilitat de promoció per a aquest col·lectiu.

REDUCCIÓ DE JORNADA PER AL PROFESSORAT MAJOR DE 55 ANYS.

Considerem la proposta del Departament d’Educació del tot insuficient: substitució de fins a 3 hores lectives setmanals per altres activitats d’una altra naturalesa, sense que aquestes hores puguin acumular-se a altres reduccions per funcions directives o de coordinació. A més, s’estableix un altre requisit: cal que el professorat afectat acrediti més de 25 anys de serveis.

Des de la CSI-CSIF entenem que la reducció a aplicar als 55 anys hauria de ser de 6 hores lectives setmanals, incrementant-se aquesta reducció fins arribar a les 9 hores, als 59 anys. Així mateix, a la reducció de l’horari lectiu s’hauria d’afegir la reducció de l’horari complementari de permanència al centre, sense que aquestes s’hagin de substituir per altres activitats.

CSI-CSIF: sindicalisme professional. Ara més que mai