|
Navegador
|
![]() |
|
| |
| Novedades de Enseñanza - Boletín Informativo |
|
07 Feb 2008
|
 |
|
|
|
|
19 Jun 2006
|
|
|
| El Decret de trilingüisme: un nou atac a l'Escola pública i en català. El Sector d'Ensenyament de CSI-CSIF a les Illes Balears rebutja el Decret de trilingüisme aprovat pel Govern, perquè amaga una nova discriminació contra l'escola pública i una retallada de les hores lectives de català. Com es pot pretendre un ensenyament trilingüe on el model bilingüe vigent ha demostrat el seu fracàs? Quins Centres podran treure un benefici econòmic del nou decret, els concertats? |
|
|
|
14 Jun 2006
|
|
|
Valoració de l'esborrany de l'Estatut de la Funció Docent per part de CSI-CSIF. VALORACIÓ DE CSI-CSIF DE L'ESTATUT DOCENT
Fa temps que CSI-CSIF demanda l'articulació d'un Estatut de la Funció Pública Docent que reguli les condicions laborals del professorat. Per a nosaltres sempre ha estat referència de tal demanda l'establert en l'article 103, punt 3, de la Constitució, on s'estableix que la regulació de les condicions de treball dels funcionaris públics s'articularà a través d'un Estatut propi amb rang de Llei. Sempre hem entès que aquesta regulació duria implícita la necessitat d'elaborar un Estatut específic per al sector educatiu, donades les peculiaritats del mateix, com s'ha fet ja amb el sector de sanitat. A més, existeixen altres raons que feien necessària aquesta regulació. En la declaració conjunta per un Estatut docent, signada per tres sindicats entre els quals és trobava CSI-CSIF, s'expressaven les raons que feien necessària l'existència d'aquest Estatut, raons que seguim considerant tan vàlides i justificades com el dia que van signar:
En primer lloc, la pròpia estructura de l'Estat, que ha passat de ser un Estat centralitzat a un altre amb un gran nivell de descentralització i autonomia. Les normes, tant estatals com autonòmiques, que s'estableixen per a tots els empleats públics no sempre s'han fet pensant en les especificitats del sector educatiu.
Habitualment no es té en compte que la nostra labor és estar amb menors d'edat, que som un col•lectiu de titulacions i nivells homogenis, que funcionem per cursos acadèmics en comptes d'anys naturals, etc. Nombroses normes que se’ns apliquen són preconstitucionals i han anat sobrevivint amb retocs i actualitzacions. En molts casos no s'adapten a la nova realitat autonòmica del nostre Estat, existint freqüents problemes per a saber quina normativa s’aplica, si l'estatal o l'autonòmica, si l'específica o la general.
Les normes que regulen la nostra professió estan molt disperses i fragmentades.
Finalment, l'Educació que la societat moderna demana avui del Sistema Educatiu és molt diferent de la que requeria fa tan sols 25 anys. Els grans canvis en les tecnologies de la informació i la comunicació, els avanços del coneixement, els canvis en les famílies amb la incorporació de la dona al món del treball, la integració en una Unió Europea en expansió, les noves titulacions universitàries, etc., fan necessària una actualització de la figura del docent i de la normativa que regula la seva vida i actuació professional. A més, CSI-CSIF pensa que existeixen altres raons que també han de ser considerades:
L'Esborrany d'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic haurà de passar pel tràmit parlamentari podent experimentar modificacions que afectin als docents.
La signatura de l'Acord de Millora dels condicions laborals del professorat de l'ensenyament públic entre el MEC, CSI-CSIF i altres sindicats de la Taula Sectorial d'Educació, que al punt primer diu: "El Ministeri d'Educació i Ciència elaborarà consensuadament amb les organitzacions sindicals l'esborrany del futur Estatut de la Funció Pública Docent, que vindrà acompanyat de la seva corresponent Memòria Econòmica. Els primers contactes es van iniciar en el passat mes d'abril i les negociacions finalitzaran abans del 30 de juny de 2006, establint-se en aquesta futura norma els mecanismes necessaris que garanteixin la formació contínua, la promoció professional, la mobilitat, la seguretat i salut laboral, polítiques d'igualtat, i una especial atenció als supòsits de violència de gènere i a la conciliació de la vida familiar i laboral dels docents no universitaris".
La publicació el passat 4 de maig de la Llei Orgànica d'Educació suposa una nova transformació per al professorat, un esforç més que s'exigeix al col•lectiu docent en els últims anys sense que les Administracions Públiques hagin fet un esforç similar per a modernitzar i millorar les seves condicions laborals.
La modificació d'alguns Estatuts d'Autonomia exigeix una adequació de la legislació dels cossos docents, que no oblidem, són Cossos Estatals.
La millora de la situació de la professió docent és el principal punt de partida per a la implantació de la reforma educativa que ha d'anar encaminada a la superació de l'actual crisi del sistema educatiu, manifestada fonamentalment en el suspens que els informes internacionals atorguen al nostre sistema educatiu, en l'alt índex de fracàs escolar i en la deterioració de la convivència dels centres docents que es manifesta en l'aparició del "professor cremat" i la desmotivació general dels docents. Per això, CSI-CSIF considera imprescindible recuperar el prestigi i l'autoritat del professorat, la millora de les seves condicions laborals i mesures que suposin la millora del sistema educatiu.
L'Estatut pot i ha de ser el marc per a aconseguir aquests objectius. En conseqüència, CSI-CSIF considera positiu que el Ministeri ens hagi presentat un Esborrany de l'Estatut del Docent, Proposta que valorem com insuficient, considerant-la com punt de partida per a la futura negociació, que esperem desemboqui en l'aprovació d'un Estatut Docent amb el major consens possible i que sigui positiu per al professorat i per al sistema educatiu. Per a CSI-CSIF almenys cal introduir o millorar els següents aspectes:
És inacceptable, en la forma i en el fons, el propi nom de l'Esborrany. Un títol més adequat podria ser "Estatut de la Funció Pública Docent dels nivells anteriors a la Universitat" o alguna cosa similar.
Inclusió de col•lectius: En els centres educatius existeixen col•lectius de professors que tenen una relació contractual laboral amb l'Administració. Aquests docents: professors de Religió, professorat del British Council, alguns professors de Conservatoris, IFAs, etc., pertanyen al Claustre, estan totalment integrats en la vida acadèmica i tenen diversa presència en els òrgans de participació i gestió dels centres. Considerem que seria un error i una ocasió perduda que tots els professionals que exerceixen la docència, independent de la seva relació laboral, no estiguessin recollits en el futur Estatut.
Carrera Professional: Una de les novetats de l'Esborrany de l'Estatut és la Carrera Professional, una demanda històrica de CSI-CSIF, que sempre ha apostat per la promoció tant horitzontal com vertical. Encara que la proposta és bastant ambigua i inconcreta en relació amb la temporalització, els requisits o les retribucions, és obligat assenyalar que només serà acceptable un model que alhora que serveixi com motivació del docent, permeti la dignificació de la nostra professió. En qualsevol cas, han de quedar molt clares les següents qüestions: Cal deixar bé delimitada la condició estatal d'aquesta carrera, pel que la seva regulació tindrà caràcter bàsic i assegurarà que quan un docent exerceixi el seu dret a la mobilitat inter-territorial, sigui reconeguda en totes les Autonomies l'aconseguit en qualsevol d'elles. La proposta suposa la desaparició de l'actual configuració sexennial, pel que pensem que cal especificar bé la conversió i establir que els paràmetres mínims que s'han aconseguit en el sistema actual es consolidin en el nou sistema de graus. Per a CSI-CSIF, l'establiment de la carrera docent no s'esgota amb l'aparició dels graus, sinó que cal avançar i millorar la promoció entre cossos, en definitiva la promoció vertical. En el document base s'estableix la promoció del Cos de professors d'Ensenyament Secundari al cos de Catedràtics per concurs de mèrits, el qual entenem com un assoliment de CSI-CSIF, recollint la lletra de l'acord del 20 d'octubre de 2005. No obstant això, existeixen aspectes que han de millorar considerablement: La promoció del grup B a l'A no experimenta cap millora, malgrat que l'Acord de 20 d'octubre, signat per CSI-CSIF, estableix que: "El Ministeri d'Educació i Ciència es compromet a millorar els actuals sistemes de promoció dels docents dels cossos del Grup B a cossos del Grup A, valorant al màxim l'antiguitat i experiència docent en els seus cossos d'origen, i tenint en compte l'especialitat a la qual aspirin i la seva concordança amb la titulació acadèmica amb la qual opta". Exigim que es compleixi tant la lletra com l'esperit de l'esmentat acord. S'han d'establir mecanismes de promoció real a la Universitat, aspecte aquest que no te l'adequat reflex en l'esborrany de l'Estatut. Estem totalment en contra del manteniment del 30% com límit per a l'accés al Cos de Catedràtics. És un contrasentit denunciat per CSI-CSIF des de la publicació de la LOGSE.
Concursos de Trasllats: Demanem que es concreti en el text que els concursos de trasllats, tant autonòmics com estatals, seran cada dos anys de forma alterna. Així mateix, i per a evitar la inseguretat jurídica, s'ha d'evitar la discrecionalitat de l'Administració, la valoració de l'avaluació voluntària i que el mateix mèrit sigui puntuat dues vegades. S'ha de regular el concurs d'Inspectors d'Educació, un cos estatal, i s'han d'arbitrar solucions per les situacions de guarda legal i de violència de gènere que no siguin a través del concurs de trasllats.
Mobilitat: L'Estatut introdueix noves formes de mobilitat al marge de les establertes fins ara, com són: la redistribució, la resituació i la remoció dels funcionaris, considerem totalment inacceptables, atès que creen incertesa i inseguretat per a tot el professorat. Aquesta regulació suposa la desaparició de l'actual concepte de plantilla.
Especialització: Considerem regressiva la regulació que s'estableix, perquè suposa una pèrdua de drets professionals pel que fa a l'especialització del professorat. Alguns motius són: No fa referència a cap especialitat mentre que la LOE els regula. Permet que els funcionaris puguin impartir classes assignades a altres Cossos o especialitats, institucionalitzant els afins. Així no només s'estableix que amb determinats requisits es podrà impartir matèries d'altra especialitat en els primers cursos de l'ESO, sinó que permet la total discrecionalitat de l'Administració per a assignar ensenyaments en altres especialitats, cosa que va en sentit contrari a la valoració de l'especialitat com un factor de qualitat de l'ensenyament en la lluita contra el fracàs escolar.
Règim Disciplinari: Ens sembla excessivament dur el règim disciplinari que estableix l'Esborrany, empitjorant l'assenyalat en l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic i que serà d'aplicació per a la resta de funcionaris.
Complement de Destinació: S'ha d'establir un increment generalitzat dels actuals nivells del complement de destinació per a tots els docents.
Paga d'Antiguitat: Demandem que s'estableixi la paga d'antiguitat per a tot el professorat, igual que la LOE fa per al professorat de la concertada. Així mateix, s'ha de recollir un concepte retributiu d'antiguitat per al professorat interí tal com és proposa en l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic.
Reducció de jornada per a majors de 55 anys: La reducció de jornada lectiva per als majors de 55 anys, sense pèrdua rtributiva, ha de tenir caràcter bàsic i comptar amb la directa implicació de les Administracions autonòmiques.
Tribunals d'Oposició: es produeix una clara reculada en la regulació dels tribunals d'oposició, referent a l'objectivitat- elecció per sorteig- i a l'especialització dels seus membres, que no garanteix que la majoria siguin de l'especialitat en qüestió.
Llicències i permisos: És necessari millorar aquesta normativa amb la introducció del permís per assumptes propis, que ja gaudeixen la resta de funcionaris, així com mesures de conciliació de la vida familiar i laboral.
Equips Directius: En funció de la importància que l Direcció i els equips directius tenen en el funcionament dels centres educatius, considerem que caldria incloure un capítol que recollís condicions de treball, retribucions, responsabilitat, funcions, etc. |
|
|
|
13 Jun 2006
|
|
|
|
|
|
30 May 2006
|
|
|
| Relació de persones que han superat les proves de català de gener de 2006 convocades per la Direcció General de Política Lingüística. Publicada al BOIB del 30 me maig de 2006. Consulta. |
|
|
|
24 Mar 2006
|
|
|
| CSI-CSIF recolza el Pla de Convivència proposat pel MEC Més informació
|
|
|
|
15 Mar 2006
|
|
|
| CSI-CSIF Ensenyament posa en marxa un Pla Integral de Millora de la Vida Acadèmica i Educativa PLA INTEGRAL PER A LA MILLORA DE LA VIDA ACADÈMICA I EDUCATIVA
L’educació dels ciutadans d’un país és la base de la llibertat i la democràcia i, alhora, garantia de progrés. El primer objectiu d’aquesta ha de ser el reforçament de les possibilitats de cada individu en la societat per tal de proporcionar-li un desenvolupament integral, convertir-lo en un ciutadà responsable i preparar-lo per a l’accés al mercat laboral amb les millors garanties.
Per la qual cosa, els Governs, les Administracions, els Partits Polítics... han de fer tot el possible per aconseguir un sistema educatiu de qualitat.
La realitat del sistema educatiu a l’Estat espanyol evidencia moltes mancances, caracteritzant-se per la seva inestabilitat, l’origen de la qual és la falta de compromisos dels diferents governs.
Els informes internacionals suspenen el nostre sistema educatiu; el continu canvi normatiu, la despesa insuficient per alumne, el suport insuficient als equips directius dels centres, una inspecció educativa mediatitzada, la vulneració, en molts supòsits, del dret constitucional a l’educació de tots els alumnes i la manca de reconeixement i de respecte a la tasca del professorat, són alguns dels motius.
A hores d’ara, l’augment dels conflictes en els centres està incidint d’una manera molt negativa en la convivència, desbordant les Administracions, que no han sabut prevenir ni estan disposades a actuar amb contundència quan es produeix una agressió, condemnant així al professorat a estats d’ansietat i por davant les agressions físiques i psíquiques que s’estan produint.
Per a la CSI-CSIF és fonamental considerar tots els aspectes que incideixen en la qualitat del sistema educatiu, sobretot els relacionats amb la convivència escolar i en el treball del dia a dia del professorat. És per això que exigim a les Administracions Educatives un “PLA INTEGRAL PER A LA MILLORA DE LA VIDA ACADÈMICA I EDUCATIVA”, el contingut del qual ha d’abastar, si més no, els punts plantejats en aquest document.
Al llarg dels propers mesos, la CSI-CSIF desenvoluparà una campanya estatal a través de la qual volem que els protagonistes siguin els docents: professors, equips directius, inspecció educativa, equips d’orientació, etc, de manera que siguin aquests els qui ens traslladin els seus problemes, proposant-nos les solucions. Així mateix, aquesta campanya pretén aconseguir que l’educació recuperi el paper que li correspon en la societat i que aquesta reconegui la tasca insubstituïble del professorat.
El compromís de la CSI-CSIF consisteix en traslladar les demandes del professorat a les Administracions Educatives i a tota la societat, i treballar per a què aquestes siguin ateses.
Per aconseguir els objectius que ens proposem demanem al professorat la seva col•laboració i participació, que consideri aquesta campanya com a pròpia, que col•labori amb propostes i iniciatives, tota vegada que els avenços que es produeixin ho seran per a tothom.
Per tal de canalitzar les diferents col•laboracions, a banda de trobar-nos a les nostres seus, al nostre web estatal hem obert un fòrum de participació, així com una adreça de correu electrònic conflictividad@csi-csif.es per a tot allò que faci referència a la conflictivitat escolar.
Tot seguit, concretem alguns aspectes que incideixen molt directament en la vida educativa dels centres educatius.
EL PROFESSORAT COM A ELEMENT BÀSIC DEL SISTEMA EDUCATIU
- El restabliment de la seva autoritat en els centres educatius.
- El reconeixement i el respecte, tant de la societat com de les Administracions Educatives, de la tasca que realitza. Cal que el professorat passi de ser un col•lectiu sota sospita, a ser un
- col•lectiu que gaudeix de la confiança i el respecte de la comunitat educativa i de la societat en general.
- La millora de les seves condicions laborals i retributives és una prioritat.
L’ERADICACIÓ DE LA CONFLICTIVITAT EN ELS CENTRES
Els aspectes que tot seguit es relacionen, sense considerar-los com a generalitzables, però sí freqüents, són alguns dels que incideixen considerablement en l’empitjorament de la vida en els centres educatius:
- L’entorn social: pèrdua de valors socials (respecte, solidaritat, tolerància, etc).
- L’entorn educatiu: indisciplina a les aules, pèrdua de respecte al professor, falta de motivació, etc.
- L’entorn familiar: educació familiar deficient, excés de permissivitat, pèrdua d’autoritat de pares i mares, una implicació insuficient d’aquests en la formació i l’educació dels seus fills,etc.
- Motius individuals i personals: caràcter violent, immaduresa personal, consum de drogues, etc.
Malauradament, ens estem acostumant a conviure amb notícies, relacionades amb actes protagonitzats per alumnes (en molts supòsits violents) que atempten greument contra la convivència en els centres.
Tot i que els conflictes més freqüents són els relacionats amb els insults, les desqualificacions, les amenaces i les intimidacions, les agressions físiques i psíquiques també hi són presents.
Els professors no podem exercir plenament la nostra tasca educativa si totes les parts implicades en el procés educatiu no prenen consciència del greu problema social que el jovent trasllada als centres educatius: els actes d’indisciplina i de violència escolar.
Cada cop la convivència en els nostres centres educatius és més difícil, per a no dir impossible. Alguns alumnes no estan disposats a assumir cap mena de responsabilitat i veuen el professor com a representant de la Llei en el centre, la qual cosa els porta a considerar-lo com a un enemic natural.
Per tal d’aconseguir millorar la convivència en els centres, la CSI-CSIF considera que s’han de realitzar les següents intervencions:
En els centres
- Potenciació de l’acció tutorial, reforçament dels departaments d’Orientació a Secundària i creació d’aquests a Primària, implantació d’estructures especifiques de mediació escolar, reducció de les ràtios, elaboració de plans de convivència i dotació, allà on calgui, de serveis de seguretat i vigilància.
Quant al professorat
- Reconeixement de l’autoritat del professorat i dignificació de la seva tasca docent. L’Administració defensarà el professorat en l’exercici de la docència.
- Establiment d’un Protocol d’actuació davant d’una agressió al professorat: suport jurídic i psicològic, actuació de l’Administració com acusació particular i mecanismes de reingrés no traumàtics.
- Implantar, en l’àmbit de cada Comunitat, un servei d’atenció al docent que abasti els aspectes jurídics, psicològics i legals.
- Les Administracions educatives disposaran d’una assegurança de responsabilitat civil que doni una cobertura adequada al professorat.
- Pla específic de formació per al professorat.
Intervencions legislatives
- Major capacitat dels Claustres per tal d’adoptar mesures disciplinàries a través dels equips directius.
- Elaboració de normatives i protocols d’actuació àgils i realistes que vetllin pel dret de la majoria i que no permetin la impunitat de l’agressor.
- Millorar la situació jurídica del professorat.
- Creació d’un servei especialitzat en la conflictivitat, supervisat per la Inspecció.
- Elaboració de reglaments, els quals puguin ésser adaptats a les diferents necessitats dels centres.
Altres intervencions
- Clara diferenciació entre les actuacions preventives (educatives) i les correctives.
- Millora de la coordinació entre les Administracions.
- Dotació econòmica que garanteixi la viabilitat de les mesures que es proposen.
- Posada en marxa de les recomanacions del Defensor del Poble (2000) sobre l’assetjament escolar.
- Especialització dels diferents agents implicats en els conflictes escolars.
- Foment de la participació dels pares en tots els temes relacionats amb la convivència escolar.
- Formació i informació a l’alumnat sobre els valors ètics i les normes de convivència.
EL RESPECTE AL DRET DELS ALUMNES A REBRE UN ENSENYAMENT DE QUALITAT
Els diagnòstics dels informes internacionals sobre el nostre sistema educatiu evidencien l’elevat percentatge d’abandonament escolar i el baix nivell dels estudiants.
Des de la CSI-CSIF creiem necessari un gir radical per evitar condemnar a les futures generacions. De l’anàlisi dels sistemes educatius dels països amb millors resultats ens adonem que han arribat a un punt d’equilibri pel que fa a les respostes educatives per tractar la diversitat d’interessos de l’alumnat. Per a la CSI-CSIF aquesta és una de les millors maneres per tornar a recuperar la motivació de l’alumne en l’evolució del seu aprenentatge personalitzat.
Són moltes les coses que podem fer per aconseguir novament la motivació de l’alumnat. Els docents sabem que no hi ha res més desmotivador per a un alumne que obligar-lo a participar en allò que no l’interessa. Les Administracions Educatives i els docents hem de trobar un punt d’equilibri de manera que el currículum, l’oferta i la planificació educativa dels nostres centres tinguin en compte la diversitat d’interessos dels alumnes, tot i respectant el dret a l’educació d’aquests.
L’ASSUMPCIÓ DE RESPONSABILITATS PER PART DELS DIFERENTS SECTORS DE LA COMUNITAT EDUCATIVA
Per a un bon funcionament del sistema educatiu cal definir i delimitar les funcions i responsabilitats dels diferents membres de la comunitat educativa, respectant els àmbits competencials de cadascun.
- La família té una gran responsabilitat en l’educació de llurs fills, responsabilitat aquesta que no pot ser transferida o delegada. Per la qual cosa, cal potenciar la relació entre les famílies i els centres educatius, fet que suposa dotar aquests d’estructures i professionals –treballadors socials i d’altres- que facilitin aquesta tasca.
- L’alumnat té el deure d’estudiar, esforçar-se i ser respectuós amb els professors i els seus companys. Així mateix, té el dret constitucional a rebre un ensenyament de qualitat.
- Les Administracions educatives estan obligades a dotar els centres educatius de les instal•lacions, recursos humans i materials suficients.
Per tot plegat, des de la CSI-CSIF propugnem la participació de tots els sectors de la comunitat educativa, d’acord amb les competències i responsabilitats de cadascun, en l’elaboració de les normes
de convivència, a fi i efecte de facilitar un clima de treball harmònic que afavoreixi el correcte desenvolupament del fet educatiu.
BONS EQUIPS DIRECTIUS
És un fet constatat la importància de què els centres disposin de bons equips directius, però també ho és el que una bona part del professorat rebutja formar part d’aquests, la qual cosa ens obliga a abordar la problemàtica existent i trobar solucions mitjançant la revalorització i incentivació de la funció directiva.
Per a la CSI-CSIF les solucions passen per:
- Elecció dels directors pels Claustres de Professors.
- Un veritable suport de les Administracions Educatives.
- La millora de les condicions professionals i retributives.
- La consolidació dels complements per a tots els membres de l’equip directiu.
- Major autonomia per a l’exercici de la seva tasca.
- Dotació de personal d’administració i de serveis suficient per a tots els centres.
- Una formació adient per a les tasques que han de desenvolupar.
UNA INSPECCIÓ PROFESSIONAL I INDEPENDENT
La inspecció educativa és un factor important per al funcionament i la millora del sistema educatiu.
La CSI-CSIF entén que és absolutament necessari que les funcions d’assessorament i supervisió que realitza la inspecció educativa es faci sota criteris d’objectivitat i transparència, i amb la garantia d’independència i professionalitat.
Des de la CSI-CSIF propugnem una inspecció més propera als centres educatius que, a més de garantir l’exercici dels drets i l’acompliment dels deures dels membres de la comunitat educativa, sigui un suport al professorat i als equips directius.
Segons això, cal ampliar les plantilles existents, desburocratitzar les seves funcions, dotar al servei del personal auxiliar de suport suficient i millorar les seves condicions professionals i laborals.
CREACIÓ D’UN REGISTRE ESTATAL DE FETS CONFLICTIUS
Una altra mesura d’aquesta campanya és la creació d’un registre estatal que reculli els fets conflictius que es produeixin en els centres docents, a fi i efecte d’aconseguir un diagnòstic precís de tot el que succeeix en aquests, així com en el seu entorn, i que tinguin relació amb els processos educatius. Entre els fets que s’han de registrar, considerem les agressions: a professors per part dels alumnes, a professors per part de pares i entre alumnes; insults d’alumnes a professors, denuncies a professors, sentències a favor de professors, faltes d’indisciplina patides per professors ,tant si han estat denunciades com si no, així com d’altres que es puguin produir.
Per a la recollida de dades recordem que la CSI-CSIF posa a disposició de tot el professorat la següent adreça: conflictividad@csi-csif.es , invitant-lo també a participar en el fòrum de debat creat al nostre web estatal.
|
|
|
|
28 Feb 2006
|
|
|
| Llista definitiva d'admesos que consoliden el complement específic de director Llista definitiva d'admesos que consoliden el complement específic de director, d'acord amb la convocatòria anual de la Resolució del conseller d'Educació i Cultura, de dia 26 de setembre de 2005 |
|
|
|
21 Feb 2006
|
|
|
| CSI-CSIF Ensenyament en contra de les subvencions als Centres concertats El Sector d'Ensenyament de CSI-CSIF Balears es manifesta en contra del vist i plau del Consell Escolar de les Illes Balears al projecte de la Conselleria d'Educació de subvencionar al 50 % les ampliacions dels Centres concertats. El nostre Sindicat manté la seva postura de considerar que els diners públics només han d'anar als Centres públics; per això també considerem negatiu el fet que el Govern Balear projecti facilitar econòmicament la creació de nous Centres concertats o privats. |
|
|
|
19 Ene 2006
|
|
|
| Ajudes en concepte de prestacions socials ...[sigue] |
|
|
|
11 Ene 2006
|
|
|
|
|
|
20 Dic 2005
|
|
|
|
|
|
20 Dic 2005
|
|
|
| Convocatòria jubilació anticipada LOGSE 2006 Pitja aquí |
|
|
|
|
|
